Avui sortim caminant des del mateix hotel Bosco Verde, a Mareson-Pecol. Arribem a l'entrada del poble i arran de carretera agafem el camí per dirigir-nos al Refugi de Staulanza. El camí dins del bosc sempre amb senyals ben indicatives del camí a seguir, per la falda del monte Pelmo. Ens dirigim en direcció al refugi Venezia. Des d'una casa de muntanya típica de la zona, feta tota amb fusta, podem gaudir de les bones vistes. El camí s'estreta entre els arbres enterrats a la neu, fent pujada fins arribar a una explanada amb pins baixos des d'on veiem el Refugi Antonio Sonnino, objectiu de la sortida programada pel dia següent. Arribem a la bifurcació del refugi Venezia i ens dirigim cap al Refugi Staulanza, per un camí bastant pla i accelerem el pas. Per fi arribem als peus del Monte Pelmo i el Pelmeto. L'escletxa que les uneix, quan ha nevat prou, és una baixada maca que la deixem millor pels esquiadors experts. Després d'uns 8 km recorreguts comencem a baixar fins al Refugi Staulanza, al que es pot arribar per carretera i recuperem forces.
Després de dinar ens animem a pujar fins al Monte Crot, que el camí arrenca des de darrera el Refugi. Pujada suau i molt agradable, fins que comença la pendent i arribem a tenir la neu pels genolls. No arribem al cim perquè s'està fent fosc, però tenim vistes de l'estació d'esquí Civetta, al poble de Pecol, per una banda i per l'altra banda de la vall entre el Monte Mondeval i la Rocheta, amb la Cima Ambrizzola al fons. Baixem disfrutant de la neu pols, enfonsant-nos fins als genolls.